Concert de primavera

Aquest dijous 24 de març de 2016 s’ha celebrat el tradicional concert de primavera

a càrrec de la banda de la societat La Lira Ampostina.

Aquest ha estat el programa:

  • Llegendes. L’argument de l’obra no ésdiferent del de qualsevol conte o llegenda: uns personatges que s’enfronten tenint com a marc un lloc llunyà i paradisíac.

És l’aurora. La vall amb tota la seva frondositat està en calma. Per un camí s’aproxima un jove, és l’heroi que camina alegre i somiador, busca la fama i l’amor. Avançaelmatí,alavallcau l’esplendordelmigdia,prompte,però,començaràa dibuixar-se l’ocàs.

Quan el sol s’amaga es desperta el monstre. El jove ha profanat els seus dominis, la confrontació és inevitable. Comença la lluita entre l’heroi i el monstre, el furiós combat és rematat pel jove amb vuit cops d’espasa. El monstre vençut, agonitza!

L’heroi celebra la victòria amb una festa, on coneix una jove encantadora de la qual s’enamora, ella li correspon. Es compleix així el seu somni, aconsegueix la fama i l’amor.

  • L’arlesiana* és un drama en dos actes amb text de Daudet on la primera representació es va fer “sense èxit“ l’1 d’octubre de 1872 a París. No obstant, Bizet decidí reunir la música en una suite per a orquestra. La suite núm.1 es va presentar per primer cop el 10 de novembre de 1872 a París, durant una sessió delsConcertsPopularsdelCircdeHivern.L’èxit foutantcontundentquel’any 1879, quatre anys després de morir el compositor, el seu amic íntim Ernest Giraud preparà una segona suite per orquestra, aprofitant les pàgines que Bizet no havia utilitzat en l’anterior que és la que escoltaran aquesta nit.
  • 1812** És una obra orquestral de Piotr Ilitx Txaikovski que commemora la fallidainvasiófrancesadeRússiailasubsegüentdesfetadelaGrandeArmée de Napoleó, un esdeveniment que va marcar l’any 1812 com el principal punt d’inflexió de les Guerres Napoleòniques. L’obra es va estrenar a la catedral de Crist Salvador de Moscou el 20 d’agost de 1882.
  • Jaume I el Conquistador (1208-1276) fou la figura a l’entorn de la qual, al segle XIII, es determinaren les actuals fronteres dels Països Catalans.
    Jaume I el Conqueridor és també, avui encara, un personatge vivent en la memòria del poble, especialment al País Valencià, on és considerat el patriarca fundador de tota la valencianitat i , fins i tot, la fantasia i la llegenda popular li atribueixen moltes més fites i gestes que les que va protagonitzar vertaderament ell mateix.

Aquesta arrelada admiració popular li ve adjudicada pels increïbles relats de la seva vida galana i amatòria i també, tot sigui dit, per la incontestable virilitat de la que féu gala al llarg de tota la seva existència.
No tothom pot presumir d’un “currículum” amb un estol de tres mullers legítimes i vuit dames amistançades per a cobrir el dementre, totes elles comprovades, admeses i catalogades pels historiadors, que li donaren un total de deu fills. Fills tots ells reconeguts, acceptats i posteriorment col·locats estratègicament de forma convenient.

Jaume I el Conqueridor és potser el rei cristià més obert i desinhibit en aquesta matèria en la història del nostre país.
La literatura picaresca n’ha tret, emperò, molt profit de tota aquesta curiosa situació, tergiversant el sobrenom de “Conqueridor” pel de “Conquistador”, en clara referència als seus innegables poders com a seductor de dames.


100 anys d’arrels musicals