100 anys

1919-2019

 

Esdeveniments

 

 

Adolf Ventas Rodríguez

Com a músic Adolfo Ventas, va tenir una intensíssima activitat: Va recórrer mig món, 70 anys en actiu tocant amb les més grans orquestres en incomptables escenaris, amb el saxofon, el clarinet, el violí i fins i tot com a vocalista, 7 anys com a músic militar, 27 anys professor de la Banda Municipal de Barcelona, 10 anys director i arranjador de la discogràfica Belter, 17 anys com a professor al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, 11 anys amb el Quartet de saxofons de Barcelona, compositor de nombrosos estudis i obres per a saxofon, així com per a altres instruments i formacions, una gran quantitat d’arranjaments i transcripcions, Músic d’estudi, ràdio i Tv, acompanyant de cantants, Intèrpret com a solista en orquestres simfòniques i també amb acompanyament de banda on va interpretar entre d’altres el Concertino de Paul Harvey, els Concerts de M. Poot i Glazounov, el Concert d’Amposta, etc

Ventas l’any de la seva despedida jubilant-se el 1988 al conservatori

Com a persona, els valors que confluïen a Adolfo eren molts, tants que resulta difícil citar-los tots. Humilitat, honestedat, responsabilitat, compromís, capacitat de treball extraordinària, amistat i companyerisme. Era senzill, afable, cortès, educat, atent … Les persones que vam tenir la sort de creuar-nos en el seu camí vam poder sentir les bones sensacions i la il·lusió que transmetia. Cito a continuació unes paraules de Jordi Cervelló que comparteixo plenament:

“Un home músic com és Adolfo Ventas representa un veritable regal per a tots nosaltres. Un exemple a imitar. Resulta gratificant veure un veritable artista que sobretot respira humanitat i transmet la il·lusió per les coses “

El 2 de febrer de 2014, Adolfo emprenia el seu últim viatge deixant-nos el seu gran exemple vital, els seus ensenyaments i la seva música. Aprofito aquesta ocasió per fer una crida als saxofonistes, als docents, als intèrprets i sobretot a les noves generacions, aquí presents, perquè estudiïn, coneguin, gaudeixin i difonguin aquest regal que ens va deixar Adolfo. La seva música, perquè en ella hi ha la seva ànima.

Permeteu per concloure que us recordi un consell del mestre Adolfo Ventas, contestant a la següent pregunta:

Quin missatge li agradaria llançar als joves músics?

És molt senzill. Que vegin en el saxofon l’instrument del futur i sàpiguen que no els regalaran res. Que han de lliurar-se totalment a l’estudi i domini d’aquest instrument meravellós, que l’estimin, que el valorin com es mereix encara que costi molt de sacrifici passar moltes hores estudiant però el resultat serà òptim. A mi m’ha donat moltes satisfaccions, encara avui dia me les dóna. Els joves han de continuar el que nosaltres vam començar fa temps. El futur està en ells.

Estic convençut que Adolfo va tenir una vida plena i que va fer feliços als que el van envoltar. Que Músic tan extraordinari i que meravellosa persona.

Adolfo va ser, és i serà; doncs un home no desapareix mentre perdura la seva memòria.

  • Amposta i la seva família (1900-1933)

Va ser tan ràpid l’aprenentatge d’Adolf amb el saxo que als tres mesos d’iniciar-se amb el instrument, el mestre director va decidir que entrés a formar part de la banda, fent la seva primera actuació a les Falles de València.

Desafortunadament, aquella va ser la primera i única actuació que Ventas va poder fer amb la Banda en aquell curt temps. A finals del 1933 es tanca la sucursal del banc on el pare d´Adolf estava treballant. La seva família va tenir que fer un canvi radical i van marxar d’Amposta. El seu nou destí seria Barcelona. Aquest canvi va ser dur per al jove Adolf ja que mes endavant el mateix mestre relatava la melancolia que va sentir al deixar el seu poble natal. De fet aquesta enyorança motivarà moltes de las composicions que Ventas escriurà mes tard. “

Durant la temporada 1936-1937 van tenir la fortuna de poder continuar amb les seves gires, una vegada més, per ciutats del nord de l’Àfrica, com Tunis, Susa, Sfax, Constantina, Bona, Àrgel, Oran o Zuara. De volta a Europa van aterrar a França i és allí on tenen l’oportunitat de conèixer i fer contactes musicals amb el mestre Rodrigo, a qui Ventas va poder conèixer i demanar-li consells d’harmonia i coneixements musicals.

L’any 1938-1939 van ser anys d’actuacions a les ciutats més importants de l’època. Van actuar al cine-teatre Dominion d’Anglaterra, Liverpool i Manchester; van passar per Copenhague, Amsterdam, la Haya o Rotterdam. També van viatjar per Zurich, Berna, Lyon, Oslo, entre d’altres.

 2.2. La especialització, la Casa Belter i el Conservatori Superior de Barcelona (1958-1986)

El professor de saxofon d’Adolf Ventas, Marcel·lí Bayer, va anar a veure una actuació de Ventas al saló Emporiumper comentar-li l’oportunitat de formar part de la Banda Municipal de Barcelona, on es va obrir una plaça de saxofon soprano.

“ocasiones como esta, Adolfo, tanto a su medida, no se le presentan muchas veces, por eso hay que aprovecharla. Ahora vive una etapa de mucho trabajo y está bien considerado en el mundo musical, pero se ha de tener en cuenta que la juventud pasa y hay que pensar en el día de mañana”.8

Ventas va anar a parlar amb Pich Santasusana, director de la Banda Municipal, per anunciar-li la decisió de formar part de la banda. Tot i la baixa quota que cobraria Adolf a la Banda Municipal, va començar a tocar l’any 1958 i no va ser fins el 1966 que es van convocar les oposicions que, de forma brillant, va guanyar Adolf Ventas. Degut a que van ser anys que Ventas ja vivia de forma estable a Barcelona, Adolf ho va aprofitar per acabar definitivament els estudis musicals que per motius de feina mai havia pogut acabar. Durant els cursos 59-60 i 60-61, Adolf va aconseguir el títol de saxòfon al Conservatori Municipal de Barcelona. Anys més tard també va aconseguir el títol de clarinet, tots dos amb el premi d’honor. Ventas, aprofitant les hores lliures que tenia amb la Banda Municipal, també va treballar dirigint l’orquestra del saló de ball Apolo i realitzant les adaptacions i transcripcions de la majoria de les cançons que l’orquestra interpretava…”

Adolf Ventas va compaginar la tasca de professor amb la d’intèrpret a la Banda Municipal, l’Orquestra Ciutat de Barcelona i orquestra del Liceu. Amb la Banda Municipal també va actuar diverses vegades com a saxofon solista, en els que cal destacar la actuació de l’any 1981 al Palau de Congressos de Barcelona interpretant el Concertino de Paul Harvey o la de l’any 1984 a la Plaça del Rei amb el Concert de M. Poot i el Concert de A. Glazounov. 22

Aquest fet va ser sols el principi compositiu per a Adolf Ventas. Anys posteriors es va especialitzar en composar obres per a diverses formacions de saxofon, d’altres instruments i també per a Banda de Música.

Les crítiques tant a les obres de Ventas com les actuacions del seu quartet de saxofons van ser sens dubte d’un alt nivell i qualitat musical:

” El Cuarteto de Saxofones de Barcelona, es uno de nuestros mejores conjuntos del momento actual. A través de sus cuatro años de existencia, ha seguido una fulgurante línea ascendente que ha cristalizado con una impecable unidad de conjunto unida a una gran calidad tímbrica. Sus versiones pulcras y equilibradas, denotan la presencia de un criterio musical de primer orden que permite al grupo interpretar los más diversos estilos y épocas musicales con la máxima garantía de éxito”12 

3.1. Les circumstàncies de la vida i el retrobament (1986-1992)

“Adolfo, necesitas alguna actividad que te ayude a salir de esta depresión, lo que podías hacer, tú que tocas el violín, es formar parte de algún grupo”

El bon consell que li va donar va ser un petit impuls per a Adolf de cara a continuar amb la seva tasca d’intèrpret i retrobar-se amb la seva il·lusió compositiva. Aquell mateix any Ventas decideix assistir als actes de la festivitat de Santa Cecília de la Lira Ampostina a Amposta. Aquell fet va ser el primer contacte que va tenir Ventas desprès de molts anys amb Amposta i amb la Societat Musical la qual Adolf es va iniciar musicalment.

Aquest acte va ser el inici d’una sèrie de contactes que Ventas ja no perdria mai més amb la Banda de la Lira Ampostina i on obria una nova etapa compositiva, majoritàriament per a saxofon i Banda de Música.

  1. La seva actualitat i l’admiració dels músics

Però més enllà de la seva tasca professional i interpretativa, Adolf Ventas ha estat un músic que ha representat i que ha volgut transmetre uns valors a tindre en compte avui dia i que desgraciadament han perdut força a la societat actual. El compromís, la honestedat, l’amistat musical i l’esperit de treball per les coses ben fetes, aquests són els principals valors que Ventas ha volgut transmetre, no solament a nivell musical sinó també de valors emocionals de la nostra societat actual.

La admiració dels músics i en especial els saxofonistes, donem un tribut i un gran aplaudiment a la feina feta al llarg de tants anys, una tasca difícil de donar a conèixer que Adolf Ventas va assolir excel·lentment i que de ben segur serà recordat per sempre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  1. El Concert

Les quatre primeres obres del concert, Enyorança dels anys d’infantesa, Tres Danses, Cuevas de Nerja i Dansa del diable simpàtic, analitzen quatre moments de la vida on Ventas considera de gran importància transmetre el seu record a través de la música. El Concert d’Amposta que serà la cinquena i ultima obra del meu concert, sens dubte es situa al cim més alt de Ventas com a compositor. Aquesta obra és en definitiva l’explicació i el raonament dels sentiments que Ventas té de cara al seu poble natal, de les seves vivències infantils, els seus records al llarg de la seva vida i el retrobament amb la seva gent a la seva maduresa.

 

 

Tanmateix Ventas va fundar el Quartet de Saxofons de Barcelona, un grup format per alguns dels alumnes del mestre, Francisco Elias Prunera, Salvador López i Enrique Llebot Trullen. Van ser uns inicis molts fructífers, on van realitzar nombrosos concerts per diferents llocs de la geografia espanyola i on Adolf es va iniciar en la composició d’obres per a aquesta formació.

Definitivament, Adolf Ventas ha estat un músic admirable, no solament pel seu llegat musical sinó també per el seu caràcter humil i el interès per la feina ben feta. Ventas va ser un músic inquiet, amb un talent innat per a la interpretació, arranjador i compositor. Va portar una vida quasi de novel·la a la seves primeres etapes, que desprès ell mateix va saber reconduir a la estabilitat, la pedagogia i la composició. L’enyorança de la seva Amposta natal es veu transmesa a un repertori que perdurarà a la memòria de les generacions saxofonistes.

 

A la manera de… Adolf Ventas

Catalunya música