La Història
Del 1915 a la Guerra Civil
La història de la Banda de Música arrenca un any abans que la fundació de la pròpia Societat Musical quan un grup d’aficionats a la música va organitzar un conjunt de ball per a amenitzar les Festes Majors de 1915. Acabades les Festes, el conjunt va continuar fent petites actuacions en dissabte i diumenge. El director del conjunt, va començar a donar classes de solfeig als nens que li ho ILXFGWCCSLen sol·licitar. Gràcies al seu progrés, el professor Francesc Roig i Treig (1915-1918) va decidir crear La Lira Ampostina, autoritzada pel Govern Civil de Tarragona el 10 d’octubre de 1916. Tammateix, no fou fins el 5 de maig de 1917 quan la Banda de Música de La Lira Ampostina ofereix el primer concert en públic a la plaça de l’Església d’Amposta.
L’any 1918, el músic i compositor ampostí Joan Suñé i Masià escriu el primer Himne de La Lira Ampostina, interpretat per la Banda sota la direcció del mestre Federic Zaragoza (1918-1922). Deu anys més tard, el mestre Suñé escriu també l’Himne Oh Amposta, dedicat a la Societat Musical. Aquest himne va ser interpretat per la Banda durant les Festes Majors en un concert a la plaça de l’Ajuntament, essent el director José Homs (1925-1930, 1936-1946).
El 1933, tot aprofitant la visita a València durant les Festes de les Falles, la Banda de Música participa en un concurs de pas-doble organitzat pel Comitè Central Faller. Es guanya el primer accèssit sota la direcció de Santiago Larios (1930-1936).
De 1939 a 1981
En els anys de la Guerra Civil, l’activitat musical queda paralitzada. La Societat Musical és declarada il·legal, com totes les associacions culturals de l’Estat. No serà fins el 1942 quan es legalitza ‘La Sociedad Musical La Lira Ampostina de Educación y Descanso’, després d’adequar els Estatuts de la Societat a les noves exigències polítiques.
La Banda de Música torna a estar en ple rendiment sota la direcció de Juli Pañella (1946-1955). Aquell any és beneïda la nova Senyera, dissenyada per l’escultor Innocenci Soriano-Montagut. El bon funcionament de la Banda en aquella època es fa palès amb els triomfs aconseguits, com el primer premi de la primera secció al Festival de Bandes de Tortosa de l’any 1953, amb la interpretació de l’òpera 1812 de Tchaikosky. L’any 1958, sota la direcció d’Enric Zapetti (1955-1959), s’aconsegueix el segon premi del Certamen de Banda de Música organitzat per la ciutat de Reus.
Una època de grans canvis arriba el 1964. Es permet formar part de la Banda a les dones i, quatre anys més tard, La Lira Ampostina celebra les seves Noces d’Or. És director Francesc Casanoves (1959-1968). Gràcies a aquests canvis, al bon funcionament de la Societat i a l’inestimable ajut dels socis, aquell 1968 es construeix el nou Local Social.
Des de l’any 1968 fins al 1974 la direcció de la Banda va estar a càrrec de Fernando García, qui passa el testimoni a Antonio Edo (1974-1980). L’any 1977 es crea el Festival de Bandes de La Lira Ampostina, celebrat a l’agost amb motiu de les Festes Majors d’Amposta.
De 1981 a l’actualitat
Des de l’any 1981, el director de la Banda de Música de la Societat és Octavi Ruiz, amb qui la Banda gaudeix d’una època immillorable, tot participant en grans esdeveniments, intercanvis culturals, viatges, estrenes d’obres, etc. A tall d’exemple, cal esmentar la participació en els actes del 50è aniversari de la Fira de Mostres de Barcelona, l’any 1982; la realització del primer intercanvi cultural amb bandes de música d’Europa el 1986, any en què es rep la visita dels músics d’Stokkem i Opoeteren de Bèlgica i els de la ciutat holandesa de Buchten; aquell 1986, la Banda viatja a Alemanya per a participar al Festival Internacional d’Eurotreff; el 1988, a Amposta es preestrena l’obra de dansa Belmonte, del compositor Carles Santos, amb la companyia de dansa de Cesc Gelabert i Lídia Azzopardi i amb l’acompanyament musical de la Banda -aquesta obra va ser interpretada per la Lira a l’estiu de 1989 a Montjuïc, dintre del Festival del Grec.
L’any 1991 la Societat musical celebra el seu 75è aniversari. Esmentar l’homenatge a Amadeu Mozart i el viatge a Bèlgica i Holanda. L’any següent, La Lira actua en la gravació del temes musicals que interpretarien les bandes de música en la Cerimònia d’Inauguració dels XXV Jocs Olímpics celebrats a Barcelona. El 25 de juliol, la desfilada de Bandes efectuada durant l’esmentada cerimònia a l’Estadi Olímpic, va estar encapçalada per La Lira Ampostina.
L’any 1993 s’estrena la suite Raimon amb temes d’aquest cantautor englobats dintre del macro concert 30 Anys de Al Vent, celebrat al Palau Sant Jordi de Barcelona, davant més de 18.000 espectadors. Al juliol, la Banda es desplaça a Ourense per participar en el I Encuentro de Bandas Populares en Concierto, organitzat per la Conselleria de Cultura de la Xunta de Galícia, on participen dinou bandes de les quals només dues no són gallegues. El mateix any s’estrena el conte simfònic en català Pere i el Llop, obra per a narrador i banda de S. Prokofiev. Encara dintre d’aquell any, amb motiu del Dia Internacional del Voluntari, la Banda de Música actua amb el cantant Lluís Llach i la coral polifònica de Puig-reig al Palau d’Esports de Barcelona.
El 1994, la Banda de Música recull el premi Amposta 1993, concedit pels mitjans de comunicació de la ciutat en reconeixement a la tasca realitzada. Dintre del mateix any, la Banda interpreta un concert amb obres del compositor Ampostí Adolf Ventas, amb motiu del seu 75è aniversari. Al juny s’actua per primera vegada al Palau de la Música Catalana; és el primer concert dels que té previst realitzar la Banda d’acord amb el conveni signat entre la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i l’Ajuntament d’Amposta.
L’any 1995, La Lira esdevé la primera Banda de Música honorada amb
creu de Sant Jordi,
atorgada per la Generalitat de Catalunya a la Societat Musical per la seva activitat docent i cultural. L’any següent, la Banda presenta el seu primer disc compacte, ‘Oh Amposta’, on s’inclouen temes de destacats compositors ampostins del segle XX.
En representació de Catalunya, la Banda és una de les cinc participants en el IV Festival de Bandes de Música realitzat al Auditorio Centro de Congresos de la Región de Murcia, l’any 1998. Un any més tard es presenta a l’Auditori-Teatre de la Societat el segon disc compacte on es recull la música de diferents compositors catalans.
L’any 2001, la Societat posa en marxa la temporada de concerts Amposta de Banda a Banda, amb l’objectiu de portar a la ciutat bandes que juguen “a primera” en el panorama musical, tant pel que fa a la seva tradició com per la qualitat dels seus músics i de les batutes que les dirigeixen.
El mateix any, La Lira actua a Landau, tot portant a terme un intercanvi amb músics de l’Escola de Música d’aquesta ciutat alemanya. Aquest mateix any s’actua, per sisena vegada, al Palau de la Música de Barcelona. A l’octubre, la Banda és convidada per la Confederación Nacional de Sociedades Musicales a participar en el VII Festival de Bandes de Música. La Lira acudeix al Palau de la Música de València en representació de Catalunya i comparteix escenari amb la banda de música de la Federació Valenciana. L’edició d’aquest concert donaria com a fruit el tercer CD de La Lira, ‘Conseqüències’. L’any següent es torna a actuar al Palau de la Música de Barcelona.
El 2003, la Banda actua a l’Auditori i, posteriorment, novament al Palau de la Música de Barcelona, tot deixant ben amunt el llistó musical de La Lira. L’any musical de la Banda finalitza amb la presentació del quart CD, ‘Música popular i tradicional a Catalunya’.
El 2004 la Banda comença les actuacions al Palau de la Música de València. Al juny, i conjuntament amb moltes altres bandes, La Lira actua en un macro concert al port de Barcelona amb motiu del Fòrum de les Cultures. Al setembre, la Banda es desplaça a Alcázar de San Juan per fer el concert de cloenda de Conciertos al Aire Libre, cicle de concerts organitzat per l’Ajuntament manxec. Més endavant, la Banda es desplaça a Tortosa per oferir un concert emmarcat dintre del programa d’activitats musicals ‘Ebre, Terra de Vent’.
A principis del 2005 La Banda de música grava un nou CD anomenat ‘Amposta en Festes’. Amb aquest propòsit s’edita el doble disc compacte on es recullen les peces que han vestit de música les Festes Majors de diverses generacions de ciutatans. El primer CD ‘La Festa al matí’, integra pasodobles de cercavila. El segon, ‘La Festa a la tarda’, ofereix alguns dels pasodobles que acompanyen les tardes de bous i cosso iris.
El gener del 2006 La Lira Ampostina participa en la cerimònia d”obertura d’Amposta com a Capital de la Cultura Catalana 2006, espectacle que va tenir la Banda de Música de La Lira com a fil conductor. El mes de març, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona patrocina la Banda per a promocionar la marca ‘Terres de l’Ebre’ a la Fira Turística de Pamplona, NaILXFGWCCSLtur. El mes de setembre, la banda de música la Lira Ampostina inicia el Fembanda 2006, festival nascut amb la voluntat d’oferir espectacle i concerts a l’aire lliure a l’abast de tots els públics.
Aquest mateix any 2006, la Societat Musical posa en marxa el Concurs Internacional de Composició per a Música de Banda Adolf Ventas i el Cicle de directors Convidats.
El 2007, la Lira Ampostina és convidada a participar en el XXXVI Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea, esdevenint la primera banda de música catalana que participa en aquest prestigiós Certamen, i on aconsegueix un Primer Premi i el Premi a la Millor Solista.
El 25 de Febrer de 2011 la Lira Ampostina presenta el CD Llatins, amb música llatina arranjada pel mestre Adolf Ventas.
El 17 de juny de 2011 La Lira Ampostina va oferir un concert de versions de Joan Manuel Serrat en el marc del projecte “Per una Escola de Música amb futur“. La Lira versiona Serrat va comptar amb la col·laboració desinteressada del cantautor, qui va cantar amb la banda les cançons Bendita música i Paraules d’amor.
El 25 de Febrer de 2011 la Lira Ampostina presenta el CD Llatins, amb música llatina arranjada pel mestre Adolf Ventas.
El 17 de juny de 2011 La Lira Ampostina va oferir un concert de versions de Joan Manuel Serrat en el marc del projecte “Per una Escola de Música amb futur“. La Lira versiona Serrat va comptar amb la col·laboració desinteressada del cantautor, qui va cantar amb la banda les cançons Bendita música i Paraules d’amor.