Les Terres de l’Ebre concentren més de la meitat de les escoles de música vinculades a bandes de música de Catalunya. La Lira Ampostina n’és un exemple. La música de banda ens identifica i també ens uneix als veïns del sud, al País Valencià. En el fet musical, encara avui dia potser som més valencians que catalans. I és que aquí baix sempre ens queixem que des de Barcelona no ens tenen mai gaire en compte, excepte quan es tracta de posar centrals elèctriques, abocadors, fer transvasaments o venir a recollir vots. Potser és esta distància que sembla que tenim amb la capital del país, que ens haguem trobat que les mesures que s’han anat aprovant per fer front a la pandèmia, tinguen tan poc en compte el funcionament de les nostres entitats.
Des del setembre la nostra entitat continua formant músics, garantint les mesures de prevenció davant la COVID-19. L’equip directiu del nostre centre va fer un esforç important a l’estiu per confeccionar un protocol adequat a la situació. Es va fer i es continua fent una important inversió per poder garantir les mesures del protocol. Material d’higiene, com gel hidroalcohòlic, paper, alcohol i altres productes de neteja. Termòmetres. Mascaretes per protegir les persones. Pantalles facials. Mampares per separar alumnes de professors en les classes individuals d’instrument. Les poques activitats que s’han fet amb públic han respectat aforament, rentat d emans i distància, de forma modèlica.
La Lira Ampostina és una escola reconeguda de grau elemental de música, i també un centre de grau professional. L’educació musical és la base de la nostra banda de música. Seria difícil l’existència de la banda sense un bon planter de músics. Estarem d’acord també que sense el treball constant, sense els assajos, la banda podria existir però no amb la qualitat i el prestigi que ha assolit amb els anys.
Malauradament, la COVID-19 ens impedeix assajar. L’activitat de la banda ha estat pràcticament nul·la, excepte casos concrets, des del mes de març. L’any 2020 no vam oferir cap concert. Les mesures establertes pel Govern dificulten el treball de grup. I la responsabilitat també fa que no vulguem arriscar la salut de ningú innecessàriament. Tot i això, ens queda l’educació musical, la que ha de garantir que tot i la llarga aturada, puguem reprendre la música amb garanties.
Però patim. Des de Barcelona ens diuen que els estudis de música no reglats, el grau elemental, tot i ser escoles reconegudes pel Departament d’Educació, són extraescolars. I per això, per segon cop, i no sabem fins quan, el nostre alumnat ha de seguir el curs des de casa. És igual si tenim aules preparadíssimes per fer classes individuals de solfeig o d’instrument. No ens permeten fer classe presencial. I es dona la contradicció que en canvi, els nostres alumnes de grau professional no tenen este impediment. Les mateixes condicions, els mateixos perills, mesures diferents. Un greuge per a l’alumnat del nivell no reglat, difícil d’explicar.
Des del sud de Catalunya, des d’una terra de bandes, només demanem que les mesures tinguen en compte els grisos que hi ha entre el blanc de no posar cap restricció i el negre de posar massa impediments per al “normal” funcionament de les escoles de música en temps de COVID-19, igual que hi ha més flexibilitat per acudir a teatres, cinemes i concerts, ja que al cap i a la fi, tots treballem en benefici del teixit cultural del país.
