Avui ens ha deixat Octavi Ruiz Gisbert, una figura clau de la música a les Terres de l’Ebre i un pilar fonamental de La Lira Ampostina. Durant quaranta anys va ser el director de la Banda i de l’Escola, dedicant-hi tota una vida amb rigor, estima i una profunda vocació docent.
Generacions de músics han crescut sota el seu mestratge. Músics que avui formen part d’orquestres de renom internacional, d’orquestres i bandes estatals, de conservatoris i escoles de música, o que exerceixen com a professors en diverses especialitats musicals. Però també molts altres que, tot i no dedicar-s’hi professionalment, han conservat per sempre una empremta musical que els ha acompanyat al llarg de la vida.
A les Terres de l’Ebre, molts músics han sorgit gràcies a mestres com Octavi Ruiz o Pepita Giner, que amb la seva estima, paciència i amor per la docència van saber donar l’energia necessària a aquells joves que iniciaven el seu camí musical. Aquesta tasca silenciosa, constant i compromesa és la que construeix cultura i fa créixer un territori.
Més enllà de la seva gran professionalitat, l’Octavi destacava per la seva humanitat i per una manera d’entendre la música com una eina per fer les persones més sensibles, més crítiques i més humanes. Va ser una espurna capaç d’encendre molts cors i de deixar una petjada profunda en moltes vides.
Aquest 2 de gener de 2026, molts el recordareu a través d’una notícia que ens entristeix. Però si alguna cosa ens deixa clara la seva trajectòria és que, tot i que la vida és efímera, el record perdura quan la feina s’ha fet des de l’amor.
Didac R. R.
