Us fem a mans el programa de mà del concert que oferirà la Banda Simfònica de Musikene el pròxim dissabte, 4 de març, a les 20.00h. A més, incloem unes notes al programa que ens ha proporcionat el director, José Antonio Guerrero González.
Musiken Banda Sinfonikoak datorren larunbatean, martxoak 4, 20:00etan, eskainiko duen kontzertuaren egitaraua aurkezten dizuegu. José Antonio Guerrero González zuzendariak eskainitako programari buruzko ohar batzuk ere jasotzen dira.
Enekisum
Obra dedicada a Musikene (Enekisum = Musikene al revés), del compositor Álvaro Cámara. Es tracta d’impressions simfòniques inspirades en l’arquitectura del conservatori Musikene. Tota l’obra es basa en un mateix concepte: el reflex, fent referència a les grans vidrieres que cobreixen l’edifici. Melodies, motius, harmonies, acompanyaments i textures, es basen en este mateix concepte. És una obra de dificultat elevada, dividida en quatre grans seccions, que s’endinsen en el més profund del Musikene.
Musikeneri eskainitako lana (Enekisum = Musikene alderantziz), Álvaro Cámara konpositorearena. Musika kontserbatorioaren arkitekturan inspiratutako inpresio sinfonikoak dira. Obra osoa kontzeptu beretik abiatzen da: hausnarketa, eraikina estaltzen duten leiho handiei erreferentzia eginez. Kontzeptu horretan oinarritzen dira melodiak, motiboak, harmoniak, akonpainamenduak eta ehundurak. Zailtasun handiko lana da, lau atal handitan banatua, Musikan sakontzen duena.
Concert d’Amposta
El mestre Adolf Ventas fa un homenatge a Amposta i la seva gent en este concert per a saxofon alt i banda. El primer temps, “Iniciativa”, s’inspira en la decisió i el coratge de la gent d’Amposta. El treball dur i constant, el conreu de l’arròs, … El segon temps, “Meditació a la vora del riu”, representa quan el compositor s’asseïa a la plaça del poador, contemplant el riu, escoltant la brisa fent sonar els arbres, fent-li tornar a les seves arrels. El tercer temps, “Treball-repòs-treball. Satisfacció per la feina ben feta”, torna a ser una reflexió sobra la ciutat i la seva gent, que ha fet possible el seu creixement i aconseguir grans fites.
Adolf Ventas maisuak Amposta eta bertako jendea omentzen ditu saxofoi alturako eta bandarako kontzertu honetan. Lehenengo zatia, “Ekimena”, ampostatarren erabakia eta kemena inspiratuta dago. Lan gogorra eta etengabea, arrozaren laborantza, … Bigarren aldia, “Meditazioa ibaiaren ertzean”, konpositorea poador plazan eseri zenean, ibaia kontenplatzen, haizeari dei egiten zion entzuten. zuhaitzak, bere sustraietara itzuliz. Hirugarren zatia, “Lana-atseden-lana. Ondo egindako lanagatik gogobetetzea”, hiriari eta bertako jendeari buruzko hausnarketa bat da berriro, haztea eta mugarri handiak lortzea ahalbidetu baitute.
Give Us This Day
El nom de l’obra, de David Maslanka, té l’origen en el Parenostre, tot i que la música de l’obra té inspiració budista. És una obra amb caràcter simfònic, una “simfonia curta per a conjunt de vent”, però amb només dos moviments. El primer és un moviment més lent, amb una música profundament escrutadora, mentres que el segon, molt energitzat, té una música uns cops tant alegre com severament sòbria. L’obra acaba amb un ajust coral de la melodia coral “Vater Unser in Himmelreich” (El Nostre Pare al Cel), núm 110, dels 371 corals a quatre veus de J.S. Bach.
Lanaren izenak, David Maslankarenak, Parenostrean du jatorria, nahiz eta obraren musikak inspirazio budista izan. Izaera sinfonikoa duen obra da, «haize-talderako sinfonia laburra», baina bi mugimendu baino ez dituena. Lehenengoa mugimendu motelagoa da, sakoneko musika bilatzen duena, bigarrenak, berriz, oso kementsua, batzuetan alaia eta zorrotz soila den musika du. Lana amaitzen da “Vater Unser in Himmelreich” (Zeruko Aita Gurea), 110. zenbakian, J.S. Bach.
A Brussels Requiem
Bert Appermont escrigué esta obra, inspirada en els atemptats de Brussel·les del 2016, en la qual volia expressar les emocions que van causar els atacs. Dolor, ira i impotència, però també esperança i fe en un altre món. A més, pretenia retre homenatge a les víctimes.
Utilitza la cançó infantil francesa “Au claire de la Lune” com fil conductor de l’obra. Es considera una cançó de bressol per a criatures, però el final de la cançó presenta un tema una mica més adult: la porta es tanca al seu darrere. La porta simbolitza l’entrada a l’imperi de l’amor, i darrere d’ella viu el Dieu d’Amour (Déu de l’Amor). Es compon de quatre parts interrelacionades: Innocència; A sang freda; In memoriam – Ens tornarem a aixecar, i Un nou dia.
Bert Appermontek idatzi zuen lan hau, 2016an Bruselan izandako atentatuetan inspiratuta, eta bertan erasoek eragin zituzten emozioak adierazi nahi izan zituen. Mina, haserrea eta ezintasuna, baina baita itxaropena eta fedea beste mundu batean. Horrez gain, biktimak omentzeko asmoa zuen.
“Au claire de la Lune” haurrentzako abesti frantsesa erabiltzen du lanaren gai gisa. Izakientzako sehaska-kanta gisa kontatuta dago, baina abestiaren amaieran gai apur bat helduago bat agertzen da: atea ixten da haien atzean. Ateak maitasunaren inperiorako sarrera sinbolizatzen du, eta haren atzean Dieu d’Amour (Maitasunaren Jainkoa) bizi da. Elkarrekin erlazionatutako lau zatik osatzen dute: Inozentzia; Odol hotzean; In memoriam – Berriro piztuko gara, eta egun berri bat.
Programa de mà
